In memoriam

El 22 de maig de 2009 ens va deixar el nostre company Mario. 

Durant gairebé dos anys vam tenir la sort de comptar amb la seva companyia, la seva amistat i un esperit de superació que no oblidarem mai.

Recordaré sempre els seus dubtes abans d’entrar a ENDEOS, quan ens preguntava si cobraria a final de mes. Al principi pensava que, com que som una empresa petita, dubtava de la nostra capacitat; però, pel que sembla, venia d’una empresa on li pagaven cada dos mesos o quan els venia de gust. Quina il·lusió li va fer!

També recordaré la seva cara de sorpresa en lliurar-li les claus de l’oficina, tot i que crec que encara em va sorprendre més a mi quan ens va dir: «És un honor per a mi que em doneu aquesta confiança; no hi estic acostumat».

Realment penso que venia d’estar tan malament a la seva empresa anterior que ja no recordava què era que et tractessin amb normalitat, com a un treballador de confiança; en resum, com a una persona.

El temps en la seva companyia ens va portar a descobrir una infinitat de qualitats humanes d'en Mario que no oblidaré mai: una capacitat de voler créixer, aprendre i aportar a l’empresa que poques vegades trobes. 

Crec que realment va entendre la nostra filosofia de treballar i deixar treballar, igual que viure i deixar viure. Tots aquests valors, tot i que són simples, avui dia molta gent no els coneix, i és molt difícil trobar persones realment compromeses i que hi creguin.

Durant tot el temps que vam gaudir de la seva companyia, en Mario ens obsequiava cada matí amb un somriure de benvinguda, amb converses sempre constructives i amb un positivisme que ens encomanava a tots. 

Recordo innombrables converses i bons moments compartits. Recordo especialment un projecte web, colze a colze a la mateixa taula, l’últim dia de presentació, amb 39 hores consecutives de feina sense parar, sense perdre el somriure i fent bromes. El projecte va ser un èxit.

Creatiu nat, va fer que la nostra àrea de desenvolupament web fes els primers passos i ens va il·luminar el camí. Excel·lent fotògraf, no deixava passar l’oportunitat de capturar bones instantànies de moments i llocs que després et tornaven a emocionar quan les veies.

Com a persona familiar, sempre ens parlava dels seus pares, dels seus germans i, sobretot, dels seus fills. Em consta, per tot el que m’explicava personalment i pel nivell de confiança que teníem, que era un gran home de família. Els seus fills, com és lògic, eren la seva gran debilitat.

Quan en el seu dia vam publicar la nostra nova web, en Mario ja no era amb nosaltres. Des d’aleshores, en cada actualització hem mantingut aquest apartat d’homenatge a un amic que vam trobar en el nostre camí i que, a mi personalment, em va marcar tant. 

Encara avui el seu nom apareix en algunes de les nostres converses, recordant algun detall o alguna anècdota viscuda amb ell.

És curiós com pot arribar a aportar i marcar tant una persona en el seu entorn només amb la seva manera de ser, la seva confiança i la seva bona feina.

Els teus companys i amics, no t’oblidarem. Gràcies per haver-nos fet gaudir tant amb tu.

DEP